75 anys de la 2ona República Espanyola el 14 d'abril de 2006
Tot i que ja han passat uns quants dies de la data exacta no deixa de rondar-me pel cap
la idea que he d'escriure'n quelcom, ni que sigui per tenir la consciència tranquila. Penso que fou un fet de la nostra història prou important com per recordar-lo i tenir-lo present en aquests temps que corren; siguis republicà, independentista, contrari o indiferent al tema cal coneixer-lo mínimament per poder-lo jutjar amb un mínim de sentit.
El 12 d'abril de l'any 1931 es van celebrar eleccions municipals en les quals es va obtenir una victòria aclaparadora per part dels partits republicans a nivell estatal. Aquesta victòria va significar la fi del regnat d'Alfons XIII que va fugir a l'exili (primerament França i llavors Roma) i l'inici de la segona república espanyola. Poc abans de deixar el poder, el rei va intentar salvar el règim dictatorial desfent-se de Primo de Rivera i intentà un retorn (ja impossible en aquells moments) al constitucionalisme. Evidentment no ho va aconseguir i com he dit va fugir a l'exili a l'espera de temps més propicis. Malauradament no va tenir sort i dic malauradament perquè crec que hagués sigut preferible que tornés a regnar Alfons XIII que no pas la dictadura que vàrem obtenir a canvi per part del general Franco.
Dos dies més tard, el 14 d'abril, Lluís Companys, alcalde de Barcelona en aquells moments, va proclamar la República Catalana. La gent omplia els carrers i es respirava un grant ambient d'eufòria. Fou el primer en fer-ho però no pas l'últim; i dic això ja que unes hores més tard, Francesc Macià anava més lluny: aprofitant el buit de poder degut (entre d'altres) a l'exili del rei, va declarar des del balcó del palau de la Generalitat a la plaça de Sant Jaume a la (com diria un company meu) gran capital de la nació catalana l'Estat Català. Al llarg del dia Macià va moderar el seu discurs fins a tres vegades deixant com a vàlida la República Catalana integrada a la Federació Ibèrica.
Aquesta República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica només durà tres dies ja que Niceto Alcalà Zamora (nou president de la república) va pressionar i negociar Macià perquè la República Catalana desaparagués i a canvi s'instaurés la Generalitat de Catalunya. Es va aconseguir! Catalunya va recuperar, després de segles i sumprimida des de 1716, la Generalitat, que es regiria per l'Estatut de Núria de 1932.
Arreu del país s'han fet actes d'homenatge per recordar aquells dies i el que succeí anys més tard. A Girona s'ha col·locat una bandera republicana ben grossa que oneja amb el vent suau dalt de tot de l'edifici del museu d'històra de la ciutat. Fa goig de veure-la!
Tot i que ja han passat uns quants dies de la data exacta no deixa de rondar-me pel cap
la idea que he d'escriure'n quelcom, ni que sigui per tenir la consciència tranquila. Penso que fou un fet de la nostra història prou important com per recordar-lo i tenir-lo present en aquests temps que corren; siguis republicà, independentista, contrari o indiferent al tema cal coneixer-lo mínimament per poder-lo jutjar amb un mínim de sentit.
El 12 d'abril de l'any 1931 es van celebrar eleccions municipals en les quals es va obtenir una victòria aclaparadora per part dels partits republicans a nivell estatal. Aquesta victòria va significar la fi del regnat d'Alfons XIII que va fugir a l'exili (primerament França i llavors Roma) i l'inici de la segona república espanyola. Poc abans de deixar el poder, el rei va intentar salvar el règim dictatorial desfent-se de Primo de Rivera i intentà un retorn (ja impossible en aquells moments) al constitucionalisme. Evidentment no ho va aconseguir i com he dit va fugir a l'exili a l'espera de temps més propicis. Malauradament no va tenir sort i dic malauradament perquè crec que hagués sigut preferible que tornés a regnar Alfons XIII que no pas la dictadura que vàrem obtenir a canvi per part del general Franco.
Dos dies més tard, el 14 d'abril, Lluís Companys, alcalde de Barcelona en aquells moments, va proclamar la República Catalana. La gent omplia els carrers i es respirava un grant ambient d'eufòria. Fou el primer en fer-ho però no pas l'últim; i dic això ja que unes hores més tard, Francesc Macià anava més lluny: aprofitant el buit de poder degut (entre d'altres) a l'exili del rei, va declarar des del balcó del palau de la Generalitat a la plaça de Sant Jaume a la (com diria un company meu) gran capital de la nació catalana l'Estat Català. Al llarg del dia Macià va moderar el seu discurs fins a tres vegades deixant com a vàlida la República Catalana integrada a la Federació Ibèrica.
Aquesta República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica només durà tres dies ja que Niceto Alcalà Zamora (nou president de la república) va pressionar i negociar Macià perquè la República Catalana desaparagués i a canvi s'instaurés la Generalitat de Catalunya. Es va aconseguir! Catalunya va recuperar, després de segles i sumprimida des de 1716, la Generalitat, que es regiria per l'Estatut de Núria de 1932.
Arreu del país s'han fet actes d'homenatge per recordar aquells dies i el que succeí anys més tard. A Girona s'ha col·locat una bandera republicana ben grossa que oneja amb el vent suau dalt de tot de l'edifici del museu d'històra de la ciutat. Fa goig de veure-la!
